dijous, 21 de febrer de 2008

Estades joves alpinistes de la FEEC



Courmayeur, estiu del 2007.




Per 11ª vegada la FEEC ha organitzat la concentració de joves alpinistes de catalunya, event on joves d'arreu de catalunya gaudeixen d'una setmana subencionada als alps italians en precència d'integrants de la federació per assassorar i acompanyar en les activitats a realitzar.
La setmana comença amb el viatge amb el cotxe d'en cristian, (personatge famos al final de la setmana gràcies a la seva aventureta amb el Canito) parada a una àrea de servei que justament tenia un petit roco, reacció inmediata? tots a sobre!!!! jajaja. Arribada al camping a les 3 de la matina i vivaquillo al costat del bulder del camping amb un cel increiblement plagat d'estrelles.
Només llevar-nos, presentacions, formalitats i a proposar activitats!! la primera proposta és anar a fer el grand paradiso (4061m) on tothom accepta, activitat facilona peró amb el handicap que no tenim lloc al refu i em de sortir desde el parking (1700m) així que solament tenim un petit desnivell de 2300m amunt i 2300m aball.






Grand paradisso.






Sortida a les 02:00 de la matina, Bufff quin mal...
Triguem ben bé 2h en arribar al refu (04:00) on veiem tot de frontals començan a tirar morrena amunt, molta gent, molta.
Sobre les 06:30 ens calcem les botes, crampons, ens encordem i comencem a pujar per el glaciar, hi han algunes esquerdes però tenim bona traça i la gran majoria estan obertes i són ben visibles.
La pujada comença a fer-se eterna, el meu company de cordada, en cristian, no tira gens degut a uns problemes a un pulmó que va tenir per culpa d'un accident.
Finalment a les 10:00 del matí arribem al cim!! el nostre primer 4 mil!! això si, estava ben plè, gairabé imposible moures pel cim, foto ràpida i aball que fa baixada!
Al arribar al camping es comenta la jugada i comencen a caure propostes per els següents dies, Trident del Tacul, aresta Rochefort, la nort de la Tour ronde, mont rosa etc..
Jo junt amb la txell, pep, sebas, mercé, l'ari i peixó decidim probar sort a la punta Gnifetti el temps acompanya bastant peró en el refu ens diuen que no tenim lloc (2a vegada akesta setmana....) així que truquem al Vittorio Sella, a l'altre banda del mont rosa i bingo! així que agafam els bàrtuls i fugim.





Ref. Quintino Sella. (3558m)



Per arribar al refu s'ha de agafar els remuntadors de les pistes d'eski i caminar unes 2h per una morrena, el cami per arribar al refu està equipat amb cordes fixes i passareles.
Arribem just per sopar i intentar treure algu d'informació als guies (s'expliquen com un llibre obert....), així que decidim intentar la punta Castor (4228) i si és possible el Liskam Occ. (4477)




Tots passem la nit del lloro per culpa de l'alçada, no estem acostumats a dormir tant amunt i es nota , preparem motxilles, esmorzem, i encara de nit comencem l'activitat.
Un cop a la glacera anem veien esquerdes i les anem sortejan, en una d'aquestes noto que m'enfonso en la neu i cap aball!!! Punxu el piolo amb totes les meves forces i obro les cames a veure si trobo pared, me enfonsat fins les aixelles, miro aball i no li veig el fons!! tot i que e fet un bon crit els meus companys no s'han adonat! per sort, els meus crampons han trobat pared i junt amb el piolet traccionu i fora! La veritat és que no em va donar temps ni a espantar-me fins al cap d'una estona.....tret d'aquest petit inconvenient cap problema per arribar al castor, bon temps, bona traça, i bona neu, en un parell d'hores som adalt!




Castor (4221m)



Després de fer el Castor uns quants decideixen marxar cap al refu, l'Ari la Mercè, en Sebastià i jo fem cordada i decidim intentar el Liskam (4477m) que està just a l'altre banda de la glacera, s'ha girat un vent espantós, diria que pot arribar fins als 60-70 km/h i aixó complica una mica l'ascenció. El segon obstacle és una pujada d'uns 45-50º amb un desnivell de quasi 150m a 4200m d'alçada ( aixó comença a picar una mica...) El vent no ens dona ni un moment de pau, trobem un petit forat arreserat del vent i decidim descansar una estoneta d'aquest vent tan agobiant, en aquell moment ens adalanten un grup de suecs que deu nidó el ritme que porten... I per acabar de posar-ho fácil ens trobem amb una cresta molt aèrea i amb la neu que comença a estar tobeta ( 12:30pm) la cresta no fa més que el just per poder colocar els dos peus i segons on! un cop superat això directes cap al cim i aball que fa baixada!!





Liskam (4477m)

Arribem al refu sobre les 16:30 i ens diuen que no tenen lloc i em de dormir al refu lliure amb una colla d'alemans que ronquen com mai havia sentit abans, a més feia un fred de mil dimonis!!!, portava tres mantes a sobre i tot i així encara feia fred!, això si a l'hora de cobrar-nos les dos nits ens va fer un descompte de 2€ en la segona, 2 €!!!!!! Aqui s'acava l'activitat del Mont rosa per el moment, recullida de trastos i cap al cotxe.

dilluns, 18 de febrer de 2008

Pedraforca



Gel al Pedra.

Després que les condicions millorèssin vam decidir amb la Clareta anar a tiva-li al pedra a veure que s'hi cuia per alla.
La veritat és que la cosa estava força bé, vam ser els primers en arribar i tastar el gel per primera vegada aquesta temporada que de moment es presenta algu millor que la passada la qual va ser desastrosa...
Vam començar per escalfar una mica i tenir una primera
presa de contacte a la "rampa" petit resalt al inici del sector, el gel es deixava punxar i per ser el 1er contacte, bé.
Un cop "calents" cap
aamunt aviam que tenim, "ilusions d'hivern" encara no estava acabada de formar així que li tirem a "somnis d'hivern" que tenia millor pinta, un petit ressalt bastant format (sempre es pot demanar més..) sense molta dificultat un parell de claus i "R" en un arbre de l'esquerra.
El segon ressalt ja era algu més vertical i requeria una mica de concentració, un clau a la sortida i amunt per la canal que et porta directe a la columna del verdet.

Ja començava a fer-se tard, al davant trobem una cordada q no se encara perquè peró a mitja columna treu el clau que havia posat desfa la via i marxen pel caminet avall sense fer-la.
Ens hi llencem nosaltre
s, el principi està bastant tiessu però de tota la gentada que havia passat abans estava tota ganxejada i es podia fer sense problemes, espectacular canal, molt guapa i molt recomenable.

Un cop adalt encara ens queda tota la baixada, deu nidó, la cosa es posava fosca i nosaltres més xulus que un vuit només amb un frontal sense piles.... em vai entrebancar unes quantes vegades la veritat, consell: frontal sempre a la motxilla!
Entre una cosa i l'altre, nosaltres, els primers en arribar al pedra, vam acabar sortin de nit i els ultims, això si, paradeta al saldes i la birreta que no falti! ;)
Apa! salud i bon gel!!


Guateque (serrat dels monjos)







Via Guateque

Dificultat: 6a (V+ obligat)
Desnivell: 200m
Horari: 3-4h
Material: Tascons i friends petits i mitjans.
Informació: Té una petita inscripció a peu de via peró tot i així és difícil interpretar la ressenya amb la pared. De les més concurregudes a la pared del serrat dels monjos encara que hauria de passar molta més gent per acabar de fer neta la via, bastant herbosa i amb trams de roca descomposta. Bastant contínua i mantinguda, ben assegurada en els llocs clau encara que se l'hi ha de anar posan alguna coseta. Alerta en el 5é llarg, és una mica perdedor, les ressenyes marquen un sostre que crec que es refereixen a un petit forat a la roca de 2 pams, s'ha de anar pujant per la via de 6b+ (clau amb cordino) i a la primera xapa a l'esquerra de la fisura xapar i marxar a la dreta on hi ha una repisa amb la "R", el següent llarg és el més dur (6a) però esta tot equipat.

dissabte, 16 de febrer de 2008

Via Esparraguera (Roca gris)


Dificultat màxima: V+
Desnivell: 175m
Horari: 3h
Material: Friends mitjans, tascons i alguna sabina.
Orientació: Sud
Informació de la via: 6 llargs, la primera reunió són dues xapes molt separades entre si a uns 30 m de la sortida, es poden empalmar els 2 primers llargs apuran la corda al màxim.
La roca és força bona menys un tram en el 2on llarg on hi han unes lloses que no tenen molt bona pinta, la via recorra tot l'esperó per un itinerari força evident fins anar a buscar l'ultim llarg q puja per un diedre (IV+), és l'únic tram desequipat, fisura bona per poder equipar.
Aproximació: Desde el restaurant de la vinyanova seguir les marques blanques camí amunt fins trobar l'esperó. 20'
Descens: 3 ràpels per la via Urquiza-Olmo

dimarts, 12 de febrer de 2008

Punsola-Reniu (Cavall Bernat)


Dificultat: 6b+
Dificultat obligada: V+/Ae
Recurregut: 300m
Horari: 40' aprox. via 4-5h
Material: 20 cintes exprés.
Descens: 2 Ràpels per la via normal, i cordes fixes fins el cami de l'arrel.

Informació: Via completament equipada amb parabolts, 7 llargs ,sense contar el primer bony, actualment hi han 2 parabolts en la part esquerra.
Via molt aèria, amb algunes R molt penjades, la és roca força bona tret d'algun llarg com el 3er (fisura) on és possible que s'ens trenqui algu, el 5è i 6è llargs són els mès difícils (6b+) peró estan equipats per poder fer A0.
L'ultim llarg s'ha de franquejar a la dreta (1 parabolt) i pujar una rampeta (IV+) assegurat amb un parabolt on s'arriba a una petita feixa que el cim ens queda just asobre, al arribar a dalt en espera la mítica moreneta un paissatge espectacular i la gran satisfacció de estar adalt del Cavall Bernat!



dijous, 7 de febrer de 2008

Cresta dels Racons


Vall de Carançà.
Cresta fàcil de dificultat 2+/3 ideal per a iniciar-se en el tema.

Horari: 5h aproximació, 2-3h cresta, 4h descens

Material: Vivac (si es fa) crampons i piolet (ivern)

Es surt desde el parking de les gorges al poble de Toes. L'aproximació passa per les gorges de Carançà, itinerari molt maco i entretingut, si seguim el cami que va al costat del riu arribarem a un refugi lliure molt ben cuidat, amb llits, llarg de foc, etc..(3-4h), continuem el curs del riu fins arribar al llac on trobem unes cabanes de pastor on es pot fer un vivac (una mica precari), la cresta comença en el coll del porc, passan per el Racó petit i el racó Gran, fins al pic Rodó, el pas més difícil són alguns gendarmes (2+/3) que es supera fàcilment, desde el cim del Pic Rodó es pot veure el refugi, el descens és bastant evident

Stage FEDME als ecrins

La setmana del 20-27 de gener es va celebrar als ecrins (alps francesos) el Stage d'hivern de la Fedme per a joves alpinistes, les condicions no estaven del tot malament però sempre pot estar millor, la vall de Fournel estava tancada per allaus i aixó massificavala gent en els altres sectors.
Aquesta setmana ha sigut una gran oportunitat per als joves que vam anar per poder fer activitat al costat de gent amb molta experiència a l'esquena i arribar a fer activitats les quals ens costaria molt temps poder-les fer . Aquesta és la llista de les activitats realitzades: (segur que se m'escapa alguna)
Easy raider 3+
La de la Y 3+
Fracastorus 3+
Happy together 4

Formes du chaos 4

Cascada de Racis 4-5+

Sombre d'heros 5

Dancing Fall 5